A la classe última de COED, el 2 de desembre, vam continuar recitant poesies i comentant alguns blocs d'alumnes de la classe.
La classe va començar amb el treball de la relaxació. La relaxació és la base per fer una molt bona presentació en públic, una bona recitació i qualsevol acte que hagis de fer on puguin aparèixer ELS NERVIS.
Vaig adonar-me que m'agrada la poesia, m'agrada que els poetes creïn uns versos tan complexos, significatius i a vegades emocionants.
Sempre he tingut la idea de la poesia com un text per analitzar la mètrica, la rima, etc. Les idees que et construeixes després d'acabar el Batxillerat. Ara, que estem treballant amb la poesia però d'una manera diferent és quan et comences a plantejar que la poesia és art, és quelcom que la vida ens ha regalat. Un regal preciós.
Les companyes de classe van escollir un molt bon repertori de poemes. Poemes d'amor, d'amistat, de confiança, de la mort, de la vida. M'agradaria destacar el poema que vam ressaltar també a classe. Un poema de Salvador Riera anomenat: Tinc Alzehimer:
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me
Aquestes últimes sessions de COED que estem dedicant a la poesia m'estan agradant moltíssim i a més a més, penso que realitzar algunes sessions més dinàmiques i diferents també és bo i profitós. La poesia és magnífica i tots tenim dret i hauríem de llegir-la i sentir-la.
Finalment us vull deixar la recitació d'un poema de Miquel Martí i Pol anomenat: Parlem de tu.
Finalment us vull deixar la recitació d'un poema de Miquel Martí i Pol anomenat: Parlem de tu.
Un poema sincer i profund. Un record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada