El divendres 7 d'octubre, a COED, vam estar treballant la competència comunicativa, definida com allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants (existeixen varietats geogràfiques (dialectes) i varietats culturals (registres)).
Aprendre a parlar és una experiència social, necessitem el grup. El concepte de la llengua per tant, no és suficient. Es necessita doncs, un concepte que contingui la llengua i la pragmàtica. Aquest concepte apareix amb el nom de competència comunicativa.
La competència comunicativa té diferents components: quatre tipus de coneixements i habilitats:
- Competència lingüística/gramatical
- Competència sociolingüística
- Competència discursiva
- Competència estratègica
*Aquestes dues últimes competències, són les que dominen els comunicadors.
La competència lingüística/gramatical es refereix al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic, morfològic, sintàctic i lèxic i semàntic.
 |
| Fotògraf: Peter Dazeley |
És a dir, que per ser un bon comunicador, s'han de plantejar aquestes tres preguntes: a qui m'adreço? amb quin objectiu ho faig? quines normes i convencions hi ha?
La competència discursiva fa referència al repte d'aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere a partir de les formes gramaticals i significats. S'ocupa, per una banda, de la cohesió de la forma, és a dir, que existeix cohesió entre les frases i per tant, té continuïtat una idea amb una altra. Aquí es treballa els connectors (d'una banda, per acabar, tanmateix,etc.) i els signes de puntuació. Per altra banda, s'ocupa de la coherència en el significat, és a dir, que no es contradiu i que s'aprofundeix en la idea principal.
Per acabar, la competència estratègica que es refereix a les estratègies de comunicació no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències (tenir una paraula a la punta de la llengua i no sortir-te'n) i per afavorir l'efectivitat de la comunicació (amb humor i exemples).
Per ser un bon estrateg s'ha de pensar i fer-ho reflexivament. Alhora també s'ha de prendre consciència dels peus, les mans, la velocitat, el volum,etc.
Aprofito un treball que vam entregar el mateix 7 d'octubre sobre Ken Robinson per mostrar un exemple de bon comunicador que posa en pràctica tots els conceptes descrits:
Ken Robinson és un gran comunicador. Sap com contactar amb el públic mitjançant bromes, exemples i anècdotes i parteix d'una improvització basada en un guió estructurat mentalment.
Aquesta és una de les interessants conferències d'aquest educador, escriptor i conferenciant, expert en temes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'aprenentatge, la innovació i els recursos humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada