Web 2.0

El terme Web 2.0 està associat a aplicacions web que faciliten compartir informació, la interoperabilitat, el disseny centrat en l'usuari i la col · laboració en la World Wide Web. 

Un lloc Web 2.0 permet als usuaris interactuar i col·laborar entre si com a creadors de contingut generat per usuaris en una comunitat virtual, a diferència de llocs web on els usuaris es limiten a l'observació passiva dels continguts que s'ha creat per a ells.  

Una de les característiques principals de la Web 2.0 és que són els mateixos usuaris els que creen i organitzen els continguts, amb la qual cosa s'estableix una estructura de la informació més horitzontal i democràtica.

Exemples de la Web 2.0 són les comunitats web, els serveis web, les aplicacions web, els serveis de xarxa social, els serveis d'allotjament de vídeos, els wikis, els blocs, mashups i folcsonomies.

A continuació us deixo una imatge on es mostra la diferència entre la Web 1.0 i la Web 2.0:

                                        

Finalment us presento un Slideshare sobre la Web 2.0:

Web 2.0 educativa: aprendizaje activo y colaborativo

La interactivitat

Us adjunto un primer vídeo que parla i comenta sobre l'evolució de l'internet i la interactivitat.

 Els ordinadors són màquines per fer càlculs i a més a més, actualment serveixen per comunicar-nos.

El temps ha anat passant i hi ha hagut diferents innovacions. Per una banda l'hipertext, és a dir, que et mous per dins d'un mateix text i en altres de diferents si partim de paraules claus. Per l'altra banda, l'hipermèdia, és a dir, que a més a més de text, poden aparèixer imatges, sons i animacions que es relacionen a través d'enllaços.  

Els videojocs són la innovació que aprofita millor les qualitats de la interactivitat, entre d'elles; la visualitat, la sonoritat, el moviment, l'acció, la reflexió i la participació. 

La interacció és la que permet un diàleg entre l'ordinador i l'usuari i permet compartir missatges, treballar en equip, compartir interessos,etc...

La interacció amb els ordinadors aporta aplicacions educatives, lúdiques, socials i comercials. 

Us adjunto seguidament el link del vídeo: la interactivitat

Twitter

                                      

Twitter és una xarxa social basada en el microblogging. La xarxa ha guanyat popularitat mundialment i s'estima que té més de 200 milions d'usuaris, generant 65 milions d'tweets al dia i maneja més de 800.000 peticions de cerca diaris. Ha estat anomenat com el "SMS d'Internet".

La xarxa permet enviar missatges de text pla de baix grandària amb un màxim de 140 caràcters, anomenats tweets, que es mostren a la pàgina principal de l'usuari. Els usuaris poden subscriure als tweets d'altres usuaris. A això se'n diu "seguir" i als subscriptors se'ls diuen "seguidors" o tweeps ('Twitter' + 'peeps'). Per defecte, els missatges són públics però es poden difondre privadament mostrant-los únicament a seguidors. Els usuaris poden twittejar des del web del servei, des d'aplicacions oficials externes (smartphones), o mitjançant el Servei de missatges curts (SMS) disponible a certs països. Tot i que el servei és gratuït, accedir-hi via SMS comporta pagar tarifes fixades pel proveïdor de telefonia mòbil.

Finalment presento dos Slideshare amb informació del Twitter en l'educació:

Usos del twitter en l'educació

View more documents from Bedinni.

Twitter y Educación

Gestió d'etiquetes

La gestió d'etiquetes en un bloc és essencial per mantenir-lo organitzat i entenedor.
Les etiquetes són elements que faciliten l'organització i identificació dels continguts, una manera d'organitzar la informació cada vegada més comuna en entorns visuals i en la web 2.0.

Dins del bloc podem organitzar les entrades per categories, cosa que facilita la recerca o recuperació d'informació a través d'un menú de categories de manera temàtica.
A més tenim les etiquetes que són paraules clau o tags que especifiquen una mica més dins d'un tema i que permeten compartir amb tota la comunitat la informació que s'etiqueta.

És molt important pensar bé l'etiqueta que es vol utilitzar, ja que d'aquesta "adequació" depèn l'èxit o fracàs de l'organització de la informació.

Finalment, deixo una imatge que mostra a on s'han de posar les etiquetes i de quina manera. La imatge és d'aquesta mateixa entrada que estic construint:
 

La llengua i el llenguatge

 

Utilitzem la nostra llengua

A comunicació oral, escrita i digital, ens fan treballar aquests dos termes que ara breument explicaré. 


Primerament parlarem de la llengua. Aquesta, no la definim únicament com un sistema de signes que serveix per comunicar-se amb els altres, sinó que també és una part essencial de la personalitat de l’home. Cada idioma manifesta una manera de pensar, un estil de viure en societat. Així és com es posa de manifest que la parla de cada persona, de cada poble és diferent, concret i sagrat. És en la llengua on es conserva les formes de vida de cada comunitat cultural.

Seguidament procedirem amb el llenguatge que és el que ens serveix com a eina per a totes les activitats humanes que no són estrictament biològiques. A més a més, serveix per comunicar els pensaments o sentiments a un receptor mitjançant un codi determinat.

Per una banda, el llenguatge es basa en la utilització de signes. Aquesta capacitat es pot expressar mitjançant la música, la dansa, l’art, el dibuix...Per altra banda, es poden diferenciar dos tipus de llenguatge: el verbal (es fa servir la paraula oral o escrita) i el llenguatge no verbal (es fa servir qualsevol altre codi com: mirades, sons, colors, olors...)

Cal destacar que depenent de la finalitat de la nostra parla, el llenguatge tindrà una funció o una altra. Per exemple: la funció conativa, la fàtica, la referencial, la expressiva...

Finalment deixo un vídeo que parlar entre d'altres coses de la llengua i el llenguatge. Per centrar-vos directament en aquests dos termes haurieu d'anar en el minut 5:13.